[@more@]

El PSOE no para de repetir que aquesta legislatura ha estat molt social. Si és així, CiU es pregunta com és que el Govern espanyol no augmentat la base reguladora de les pensions de viduïtat, quan precisament aquest és un dels col·lectius que més suport de l’Estat necessitava? 

Encara no podem dir que el sistema de protecció social espanyol atorgui a tots els pensionistes una pensió suficient per viure dignament. Això es fa més evident encara si ens referim per exemple a pensions com les de viduïtat; la situació de moltes persones grans que viuen soles amb escassos recursos, exigeix una actuació decidida en matèria de pensions. 

En aquest sentit, CiU es compromet a treballar la pròxima legislatura perquè d’aquí a 4 anys: 

1. Les pensions de viduïtat es determinin d’acord amb el 70% de la base reguladora, en lloc del 52% actual.

2. Cap pensió de viduïtat ha de quedar per sota dels 700€ mensuals.

3. Cap pensió de jubilació ha d’estar per sota del salari mínim.

Tweet

El fet és, però, que en contraposició, durant aquests quatre anys, Catalunya cada cop ha estat menys  respectada, ha perdut en prestigi, s’ha afeblit, el risc de caminar cap a una Catalunya regió en lloc de fer-ho cap a la Catalunya nació és més que evident. Tenim un govern sucursalista, dòcil respecte els embats espanyols, i un govern espanyol que considera que a Catalunya se la pot menysprear

[@more@]

És hora que a Catalunya hi comenci a haver una reacció. I aquesta reacció es pot expressar al carrer, als mitjans, però on cal que s’expressi de veritat és a les urnes. Només amb el vot es podrà canviar la situació actual, la resta, és sac foradat.

El 9 de març, cal un vot clar a favor de Catalunya, a favor que se la respecti, a favor de recuperar el prestigi, a favor de fer les coses bé, a favor del nostre autogovern. Pot ser un vot d’advertiment, per dir que per aquí no hi passem, però per sobre de tot, és un vot en positiu i lliure a favor del país. 

I un vot a favor de Catalunya només pot ser un vot a Convergència i Unió. Votar el PSOE o el PP és votar més Espanya i menys Catalunya. Nosaltres tenim les coses clares, i sempre que hem pogut, ho hem demostrat. Ja se sap que, com a partit nacionalista, la nostra prioritat és el Govern de la nostra nació, el Govern de la Generalitat, però també cal anar a Madrid a defensar-hi els nostres interessos. 

D’altres, fa quatre anys, presumien de tenir una clau, ara diuen que van a Madrid a buscar la independència, però la pura realitat és que per Catalunya, per als catalans, no han aconseguit res des de Madrid. No és exagerat, és cert. Que diguin sinó una sola cosa que han tret com a socis del govern “amic”. 

Una validació a les urnes dels atacs del PP o dels enganys i falses promeses del PSOE no representa només quatre anys més dolents per Catalunya, sinó que pot representar un debilitament massa accentuat de les nostres bases com a país.  

Perquè les coses comencin a canviar a Catalunya, cal votar CiU. El mal govern de Catalunya seguirà malauradament, però com a mínim, la defensa dels interessos de Catalunya a Madrid, de la qual el tripartit va avortar el primer dia d’estar a la Generalitat, i el fre al govern espanyol a fer el que li doni la gana amb el país, estarà garantida. 

La campanya a Catalunya està polaritzada, però no entre PP i PSOE, sinó entre el vot català i el vot espanyol. És com si el 9 de març hi haguessin dues urnes. En una hi diu Espanya, i a dins hi ha PP i PSOE, i a l’altra hi diu Catalunya, i a dins hi ha Convergència i Unió. El vot espanyolista va a la primera, el vot catalanista, a la segona

Tweet

[@more@]

La situació en aquests moments és molt diferent. D’una banda, és força evident que el PP no té possibilitats reals de guanyar després del seu gir cap a la radicalitat espanyolista. El PP, pel que es veu, no és conscient que les eleccions es guanyen des de la centralitat. De l’altra, el PSOE i Zapatero han demostrat la seva manca de respecte vers els catalans durant aquests quatre anys. Si guanya Zapatero, no guanya Catalunya, al contrari del que deia el PSC-PSOE fa quatre anys. 

Per tant, sense el perill del PP, i davant la possibilitat que un PSOE fort que menyspreï encara més Catalunya, l’important ara és anar a votar en clau catalana. A Catalunya li cal un partit fort a Madrid que tingui les mans lliures per defensar els interessos del país, i només CiU respon a aquestes coordenades. Tenim reptes i necessitats importants, i no ens podem permetre quatre anys com els que hem viscut, que han estat nefastos pel país.

Tweet

El Ple de l’Ajuntament del passat 15 de gener va acordar formalment resoldre la concessió de l’explotació del poliesportiu de Caldes i recuperar-ne el control després de mesos i anys de mala gestió de tracte de favor cap a l’empresa concessionària per part del govern del PSC.  

L’explicació detallada del que ha passat ja s’ha explicat oportunament en els mitjans, nosaltres només volem comentar algunes frases insòlites que hem escoltat al mateix ple o pels carrers perquè ens semblen indignes i impròpies dels qui diuen representar la voluntat popular, ni que sigui parcialment.

[@more@]

I és que pretendre argumentar que el desgavell en l’explotació del recinte esportiu comença el dia en que hi va haver el canvi de govern a l’Ajuntament és la demostració palpable de que el “papanatisme polític” no te fronteres. 

Els regidors del PSC van demostrar un molt escàs respecte cap als ciutadans de Caldes quan en el ple només contínuament demanaven al Govern que “es posés a la seva pell” (la del concessionari, és clar!) tot defensant els seus incompliments i fins i tot aplaudint el tancament unilateral que va protagonitzar durant l’estiu passat.  

Començant pels propis usuaris, seguint pels veïns més propers i acabant pel conjunt dels caldencs i caldenques, tots hem tingut més o menys coneixement de deficient funcionament de la instal·lació i ja no diguem del seu bar-restaurant, reconvertit en una “altra cosa” per obra i gràcia del concessionari davant la passivitat de l’equip de govern del PSC, que això sí, va assistir en ple a la seva inauguració. 

Fan riure –per no plorar- les paraules de la Sra.Cantenys dient que “teníem coneixement dels problemes però no varem tenir temps de resoldre’ls i ho haguéssim fet després de les eleccions” quan el canvi il·legal de la concessió entre empreses es va fer l’1 de febrer de 2007 (les eleccions van ser el 20 de maig) i les denuncies de la Policia Local i dels Mossos d’esquadra per escàndols nocturns son totes dels mes de març i principis d’abril.  “Nosaltres ens hi haguéssim entès” –deia la Sra.Cantenys  referint-se a les condicions que l’empresa exigia a l’Ajuntament per seguir en l’explotació. Tenint en compte que el que demanava –per escrit- era: “quedar-nos el restaurant, renunciar al gimnàs, assumir l’hipoteca vigent, no pagar cap cànon de la concessió, traspassar-la a la nova empresa Caldesport SL i quedar alliberats de qualsevol responsabilitat derivada del gimnàs o del poliesportiu, ja sigui civil o econòmica” i tenint també present els precedents de com “negociava” el PSC amb aquesta empresa, no dubtem pas de les paraules de la portaveu del PSC, si bé ens preguntem amb quina cara hagués explicat als caldencs l’acceptació d’aquesta proposta que, com molt bé va contestar-li l’alcalde “deixa l’os per l’Ajuntament i ells es mengen la carn”. 

Pels regidors del PSC, el fet que l’Ajuntament pagués les factures d’aigua, electricitat i gas que tocava pagar al concessionari durant tres anys “no és important”, encara que en conjunt sumin quasi 40.000 euros. Tampoc “significa res” que aquest concessionari mai hagi pagat la part de cànon variable que ha de pagar per contracte, ni que no tingui subscrita cap “pòlissa de responsabilitat civil”, ni que degui més de 17.000 euros a l’Ajuntament per impostos, taxes i altres conceptes, entre ells la llicència de les obres que va fer en el seu moment. No, pel PSC res d’això importa. Per ells “tot es culpa del nou govern”.

Fins i tot es posen en evidència quan diuen  que CiU no va protestar en el seu moment quan ells van fer malament les coses (és a dir, reconeixentque les fan fer), referint-se al fet que el seu portaveu (Sr. Miquel Gonzàlez) participés en les votacions que van servir per adjudicar la concessió a l’empresa o que la que va atorgar llicència d’obres, quan la veritat és que CiU si que ho va denunciar en diversos Plens, després per escrit i finalment davant els Jutjats a principis de l’any 2005.  

La il·legalitat de l’actuació del regidor es tant evident que fins i tot en aquest ple es va absentar de la sala al·legant la seva condició de familiar directe amb un dels socis de l’empresa concessionària on a més hi ha treballat la seva esposa durant molt temps sense que l’Ajuntament en tingués coneixement, malgrat estar obligada l’empresa a comunicar –per contracte- la relació del personal laboral que hi treballava. 

En definitiva una suma d’irregularitats indigne d’un ajuntament democràtic que hauria de fer reflexionar a més d’un. Els caldencs i caldenques no ens mereixem que els nostres governants actuïn d’una manera tan deslleial. Comença a ser hora però que s’assumeixin responsabilitats i qui ha actuat malament i a consciència, prioritzant els interessos privats i els seus propis, als de la col·lectivitat, no pretengui aparèixer ara com a defensor de les llibertats i dels interessos de tots. Les evidències descobertes fins ara de la seva mal pràctica són massa contundents ( i que consti que aquí només n’hem dit unes quantes….)

Tweet

Paraules de l’alcalde, Joaquim Arnó (Ple, 15 gener 08) 

Pel seu indubtable interès i perquè de la seva lectura se’n desprenen les raons principals que han impulsat la Govern de CiU a rescatar la concessió del poliesportiu, a continuació reproduïm les paraules que va pronunciar l’alcalde Joaquim Arnó per explicar els motius de la decisió del govern. 

.

"La història del poliesportiu de Caldes és pot ben dir que és una història desgraciada. Va començar malament –recordem que faltava una paret- i per ara està acabant pitjor. Segurament producte d’una mala planificació i d’una gestió ineficaç, la curta vida d’aquest equipament ha estat més farcida de problemes que no pas d’altres qüestions, excepció feta d’alguns esdeveniments esportius i culturals que s’hi ha celebrat.

[@more@]

El nou equip de govern sorgit arrel de les eleccions municipals de maig de 2007 es va proposar esmenar la situació i aconseguir que aquest equipament municipal esdevingui l’eix de l’activitat esportiva i formativa del municipi a través de les seves entitats.  

Dues eren les línies d’actuació fixada: per una banda normalitzar el funcionament de la instal·lació i per l’altra, consensuar amb els agents esportius locals a través del  Consell Esportiu Municipal un sistema que permetés que les entitats que efectuen tasca de promoció de l’esport no hagin de pagar cap cost per utilitzat l’equipament. 

En relació la primera acció, i un cop constat que ni el servei era l’adequat ni el grau de manteniment correcte, s’han mantingut diverses reunions amb els titulars aparents de la concessió per regularitzar la situació fins constatar que la via de la negociació era impossible ateses les seves desmesurades exigències. 

Pel que fa el nou sistema de funcionament, s’han mantingut diverses reunions amb quasi tots els clubs i entitats que han mostrat la seva predisposició a integrar-se en el Consell Esportiu i també s’han mostrat favorables a consensuar la formula de la seva utilització d’acord amb els criteris abans esmentats. 

No obstant aquests primer passos, l’estudi més detallat de la documentació obrant a l’Ajuntament ha posat al descobert  tantes irregularitats que han fet del tot inviable validar el conjunt dels procediments que l’anterior govern municipal havia seguit per arribar a la situació actual.  

Igualment, l’agreujament de la situació de les instal·lacions, el seu pràcticament inexistent manteniment, els conflictes laborals sorgits entre l’empresa concessionària i els seus treballadors i també, l’actitud poc conciliadora del administrador, a més del tancament unilateral practicat al mes d’agost de 2007, han motivat que el Govern Municipal decidís emprendre el camí legal de la rescissió del contracte i de la concessió per així aconseguir l’obtenció de les fites fixades. 

.

Aquesta és l’explicació detallada del que ha passat.

1.- Abril-agost 2003 (eleccions municipals), 1ª Adjudicació i renuncia immediata 

La primer adjudicació a una empresa –després que el concurs inicial quedés desert- ja va resultar complicada  i vistos els esdeveniments que han passat després, no costa massa de creure que la celebració d’eleccions al maig de 2003 hi va tenir quelcom a  veure. 

Un cop enllestides les obres, calia “obrir” el poliesportiu com fos,  abans de les eleccions del maig de 2003. Al febrer d’aquell any, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el plec de clàusules administratives i va convocar concurs d’adjudicació que en data 28 d’abril es va declarar desert, malgrat haver-hi un únic licitador Clotomatic SL.   

Ràpidament però s’entrà en la contractació directe i el 21 de maig, menys d’un mes després, s’adjudica la concessió a l’empresa Carpentry SL que de moment no hi actua, permetent així que durant l’estiu l’Ajuntament gestioni com pot el poliesportiu.  

El que sobta d’aquesta adjudicació és que l’empresa Carpentry SL no havia estat convocada ni al concurs ni al  posterior procés negociat, pel que queda a l’aire el dubte de saber com es va assabentar de la tramitació, més si es te en compte que va ser adquirida per seu nou titular només dos dies després que es declarés desert a la primera licitació. 

Només tres mesos després de l’adjudicació, a meitats d’agost –amb les eleccions ja passades- l’empresa renuncia al contracte al·legant que “cal fer unes inversió important per posar en marxa la instal·lació que no pot assumir”. La pregunta és òbvia: aquesta necessitat de fer la inversió és va descobrir “de cop” al mes d’agost o ja se sabia prèviament?.    

.

2.- maig-juny 04: Adjudicació a Caldesport SCL i primeres irregularitats 

Davant la necessitat de que l’equipament funcioni, es “busca” nova concessió i el maig de 2004, la Junta de Govern ressol l’anterior renúncia de Carpentry i convoca nou concurs que serveix perquè entri en escena la societat Caldesport SCP, formada per dos socis, un amb experiència en gestió esportiva i l’altra que es farà càrrec de la gestió del restaurant, amb vincles familiars directes amb un regidor de l’equip de govern. 

L’empresa Caldesport SCP presenta el 5 d’abril de 2004, la seva oferta d’acord amb les condicions del concurs i amb una proposta de cànon mensual de 3.000 EUR. La Mesa de Contractació la dóna per bona el dia 26 d’abril, però “curiosament” quatre dies més tard, 30 d’abril,  l’empresa presenta renuncia mitjançant un escrit on diu que “s’ha confós” i que en lloc de 3.000 EUR/mes, en realitat la seva proposta és de només 1.500 EUR. 

La Junta de Govern desfà el camí iniciat i el 6 de maig declara la contractació deserta tot obrint un nou termini que, aquest cop sí, culmina amb l’adjudicació del servei a l’empresa Caldesport SCP per 1.500 Eur/mes (Junta de Govern del 4 de juny de 2004).        

.

3.- Juny-juliol 04: Un regidor es salta la normativa 

D’entrada, ja es pot dir que si bé l’empresa sembla reunir els requisits necessaris, l’acte de concessió és irregular, ja que hi participa el regidor familiar directe d’un soci de l’empresa. I no tant sols això, sinó que també vota en la concessió d’una moratòria en el pagament del cànon de dos mesos que amb prou feines es justifica amb un ambigu “període per adequar la instal·lació”.  

El pas següent, lògic, és el de la concessió de llicència d’obres. Ho fa la Junta de Govern amb nova participació del regidor (5 juliol 2004). 

Aquestes dues irregularitats administratives van ser detectades pel Grup Municipal de CiU que va demanar explicacions en successives sessions plenàries fins que, davant la manca de resposta o la simple negació del fets, va decidir formular denúncia davant el Jutjat Contenciós Administratiu en el sentit de considerar nuls els acords en que va participar el regidor atès el seu evident “interès personal” incrementat a més, pel fet que també hi  treballava la seva esposa, amb contracte laboral des del 19 d’agost de 2004 i sense que l’empresa ho notifiqués a l’Ajuntament tal i com era la seva obligació per contracte. 

La denúncia la va presentar el Grup de CiU al gener de 2005, uns quants mesos més tard, just els que va necessitar per tenir accés a la documentació que obrava en l’expedient, accés aquest que havia estat denegat en diverses ocasions i que finalment es va obtenir, també via judicial. Aquest procés en aquests moments està pendent de resolució per part del jutjat.   

.

4.-Octubre 04: Falta la llicència d’activitats 

La legislació estableix que qualsevol establiment comercial o bar, restaurant, necessita de la corresponent “llicència d’activitats” que concedeix l’Ajuntament que acredita, entre d’altres coses, que l’establiment en gaudeix de totes les condicions necessàries per a desenvolupar l’activitat.  

Doncs bé, en el cas del bar-restaurant del poliesportiu, el Govern es va “oblidar” del tema no va ser fins que el Grup de CiU va demanar explicacions que no va requerir la concessionària per a que “demanés” i “obtingués” dita llicència, tres mesos després que el bar estigués funcionant.    

.

5.- Desembre 04: L’alcalde Freixas tanca el bar-restaurant ,  

El 19 d’octubre de 2004, el Govern municipal requereix l’empresa per a que formuli la petició tot notificant-li que mentre no disposi de llicència, cessi en la seva activitat, cosa que evidentment no fa.  L’empresa ho demana el 27 d’octubre i només dos dies més tard, el Govern Municipal l’autoritza a celebrar la festa de la Castanyada, amb l’evident risc que tal decisió comporta i no disposar de les condicions que havia demanat dos dies abans.  

La tramitació dura més de dos mesos sense que es resolgui adequadament. Per això, la Junta de Govern acorda en 29 de novembre de 2004 el tancament efectiu del bar-restaurant fins que s’obtingui la llicència o el que és més important, les instal·lacions compleixin les necessàries mesures de seguretat.

El 3 de desembre les portes de l’establiment estant tancades en compliment de l’ordre municipal.Que aquesta qüestió era important i que no es tractava només d’un tema de “papers” ho demostra el fet que la preceptiva llicència no la concedir l’Ajuntament fins el dia 14 de març de 2005, després que la inspecció tècnica prèvia del Consell Comarcal emetés informe favorable el 28 de febrer de 2005.   

.

6.- 2005 i 2006: de mal en pitjor. L’Ajuntament paga despeses que no li corresponen. 

Durant aquests dos anys la gestió del poliesportiu que, al marge de les irregularitats administratives, es podria considerar que comença bé, amb empenta i ganes, sobretot per part de qui n’és el responsable de la part esportiva, es va torçant mica en mica. 

El principal punt de conflicte entre el gestor i l’Ajuntament és el que fa referència a l’ús que fan de les instal·lacions algunes entitats. Segons consta al Plec de Clàusules tothom està obligat a pagar una determinada quantitat que fixa anualment el Govern Municipal que alhora, no preveu cap actuació ni pren cap acord que eximeixi a les entitats locals de dit pagament malgrat afirmar el contrari en les seves declaracions públiques i autoritzar a les entitats per a que utilitzin sense cost les instal·lacions.

Resultat: el concessionari, en bona lògica, reclama el cobrament de les despeses i del lloguer corresponent a les activitats de les entitats (12.502,32 € en escrit de 6 d’abril de 2006), sense que l’Ajuntament es doni per assabentat ni faci res al respecte.  

O potser sí, potser si que hi fa alguna cosa (?) ja que durant aquests mateixos anys comet una nova irregularitat ja que assumeix el cost de les factures del subministrament d’electricitat, aigua i gas que, segons contracte, haurien d’anar a càrrec del concessionari per un import que a principis de 2007 ja arriba fins els 39.613,71 €.. Només a  finals de maig es reclamarà al concessionari que pagui una factura pendent de subministrament  de gas.

.

7.- desembre 06- gener 2007:  Canvi de socis , mateixa societat i noves irregularitats. 

A finals del 2006 es produeix un fet que precipita els aconteixements. L’empresa adjudicatària Caldesport SCP, tampoc rutlla, tant, que un dels socis, el que aportava la solvència esportiva necessària per guanyar l’adjudicació, decideix marxar, fins i tot a risc de perdre les quantitats invertides. 

El dia 29 de novembre, es notifica aquesta pretensió a l’Ajuntament i això fa que el Govern es “desperti” i constati que l’empresa no està al corrent de les seves obligacions contractuals, raó per la qual se li demana que ho faci mitjançant un escrit signat per l’Alcalde en data 22 de desembre.

El dia 3 de gener, el nou soci liquida una part el deute econòmic pendent (9.144 €) però no tot.  En efecte, el 10 de gener, l’Ajuntament torna a requerir la regularització de la situació. Aquest cop és un escrit signat pel Regidor de P.Economica R.Perez de la Hoz, el redactat del qual no admet dubtes:  “… se us requereix per a que presenteu a aquest Ajuntament la liquidació dels ingressos bruts obtinguts durant els exercicis de 2004 i 2005, a l’objecte de la liquidació del cànon variable si procedeixi, i que tal com se us ha requerit en anteriors ocasions, havíeu de presentar abans del dia 31 de març de l’exercici següent”.

És a dir que l’empresa, tampoc havia satisfet a l’Ajuntament cap quantitat pel concepte de cànon variable,  des de que va iniciar el servei, al juny de 2004. Quasi tres anys d’incompliment, sense que el Govern Municipal actués, són molt anys, no? 

Doncs bé, malgrat tot això, el canvi d’accionariat es formalitza a primers d’any i l’empresa Caldesport SCP  ho notifica a l’Ajuntament el 2 de gener,  que ho accepta formalment per acord de la Junta de Govern del 15 de gener. 

Ho aprova malgrat tenir constància de l’anterior irregularitat (el dia 10 ja hem dit que reclama la regularització per escrit) i sense tenir en compte dues altres qüestions importants que per si soles, també haurien d’haver impedit l’autorització del canvi. La primera es que en la nova composició de la societat no hi ha cap persona que acrediti les condicions necessàries per a l’explotació de la concessió i la segona, que el soci entrant, té un deute considerable amb l’Ajuntament de Caldes per taxes i impostos no pagats.  

Si al fet de no estar al corrent de les obligacions, no reunir les condicions personals necessàries i figurar el nou soci com a deutor de l’Ajuntament, hi afegim que en la votació de la Junta de Govern hi participa el regidor Miquel Gonzàlez, familiar directe d’un dels membres de les societat, tindrem com a resultat una més que presumpta irregularitat, no? 

“Curiosament” o no,  un dels “impediments” queda resolt quan, insòlitament, la Junta de Govern de l’Ajuntament, decideix el dia 29 de gener, “perdonar” el deute que te el nou soci amb l’Ajuntament per valor 8.002.,91 € -recàrrecs a part-. Es declara com a “fallit” (impossible de cobrar) malgrat  correspondre a deutes contrets durant els exercicis 2004, 2005 i 2006.   

.

8.- Febrer 07, canvi de societat, obres sense permís i traspàs de la concessió (?) 

Seguint la línia iniciada i malgrat les evidents irregularitats, els dos socis, funden una nova empresa Caldesport SL amb la finalitat estatutària d’explotar el poliesportiu de Caldes i el 23 de gener de 2007, comuniquen a l’Ajuntament que l’hi han traspassat la concessió que tenia l’anterior empresa.  

Posteriorment, el 9 de febrer, en un altre escrit, es confirma l’anterior i diu que Caldesport SCP s’ha dissolt en data 1 de febrer i que  s’ha donat d’alta d’activitats econòmiques a la nova empresa Caldesport SL. 

Aquests fets constitueixen una greu infracció legal ja que donen per traspassat el contracte del concessionari inicial –Caldesport SCP, de naturalesa civil-, a una nova persona jurídica, Caldesport SL, que malgrat la similitud de nom, gaudeix de personalitat jurídica pròpia i diferent a l’anterior. (Segons el Plec de Condicions, “la cessió inconsentida del contracte a tercers és causa de resolució de la concessió”). 

Aquesta irregularitat s’ajunta amb una altra no menys greu. El 24 de gener, l’empresa Caldesport SL ja “comunica” a l’Ajuntament que “està fent obres de reforma” al bar del poliesportiu, canvi de nom exterior inclòs (recordem que es tracta d’una instal·lació municipal i que “formalment” qui diu que fa obres no és el titular de la concessió). 

El Govern Municipal no contesta la notificació del canvi de societat, però cal suposar que en fa una acceptació tàcita – sense cap validesa jurídica – ja que el 15 de febrer, l’Alcalde i el govern en ple assisteixen a la inauguració de la reforma del bar.

Una reforma, per cert, que finalment rep el permís d’obres  el 20 de febrer, 5 dies després de la inauguració !, per acord de la Junta de Govern que “curiosament” el dóna a la SCP i no pas a la SL que és qui l’havia demanat.

.

9.- Sobre el traspàs: dues versions, una realitat 

Després dels fets de febrer, el Govern Municipal sembla donar per bo el canvi de concessionari, malgrat mantenir un sospitós silenci administratiu que contrasta amb la consulta als Serveis Jurídics que figura a l’expedient i que confirma que, si s’autoritza el canvi, s’ha de fer com a traspàs entre dues empreses diferents, segons el que marca el Plec de Condicions i a més s’ha de liquidar  l’impost de transmissió (15% del preu pagat entre les empreses). 

Sembla confirmar l’autorització del canvi, el  que diu l’administrador de la societat en un escrit presentat més endavant afirmant que “va mantenir en el seu moment una reunió amb els que aleshores eren Primer Tinent d’Alcalde, Sr. Ricard Perez de la Hoz i el Segon Titent d’Alcalde, Sr. Miquel Gonzàlez, amb el coneixement del que era, aleshores, Alcalde, Sr. Josep Maria Freixas, en la que els esmentats edils varen manifestar que, seguint els consell dels assessors jurídics de la corporació, no hi havia inconvenient en el canvi de la societat concessionària de Caldesport SCP a Caldesport SL, sempre que es comuniqués a la corporació els  canvis de socis que eventualment es produïssin en la societat, canvis que no han tingut lloc, tota vegada que s’han mantingut com a socis els que ja ho eren de la societat civil particular”. 

També ho confirmen altres fets externs. La Policia Local denúncia per escrit diversos incompliments de l’horari de tancament del bar del poliesportiu (ara convertit en “bar musical”) i fins i tot els Mossos d’Esquadra, el 7 d’abril, de matinada, denuncien diverses infraccions, la principal de les qual consistia en “realitzar activitats de bar musical –servei de barra i ambientació musical per mitjans mecànics- sense disposar de la necessària llicència municipal.

En conjunt, la inspecció del Mossos comportarà la imposició d’una sanció de 1.580 € a més del trasllat al Ministeri Fiscal per possible delicte d’ordre públic el fet que “no s’hagi acreditat l’existència de la preceptiva pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil” (qüestió aquesta que a hores d’ara, gener de 2008, no consta s’hagi resolt)  

Doncs bé, ni aquestes denúncies fan reaccionar al Govern Municipal. Tampoc les nombroses queixes de veïns que es queixen d’escàndols nocturns. Tot segueix igual: mirant cap un altre costat i consentint la irregularitat.

La única acció que se’ls acut fer, probablement ja preveient possibles responsabilitats posteriors és la de prendre un simple i breu  acord en la Junta de Govern del 23 de maig –quatre mesos després i dos dies abans de les eleccions-  per a que “es procedeixi a demanar informe jurídic referit a la viabilitat dels escrit presentats –el del 23 de gener i el del 9 de febrer- en relació als interessos municipals i documentació contractual”.  

.

10.- Mentrestant, la gestió del poliesportiu empitjora 

Al marge de la seva situació legal, els mesos compresos entre gener i maig, només serveixen per evidenciar una mala gestió per part del concessionari que preten replantejar l’ús que algunes entitats fan de les instal·lacions esportives denegant-los l’accés i no fan front a la quota que els se’ls hi presenta  (32 €/hora, quan abans els cobraven 8 €/hora). La callada és la resposta del govern municipal que ni tant sols atén les peticions de reunió que se li dirigeixen per tractar la qüestió. 

De la gestió del bar-restaurant ja hem comentat el tema de les sancions. Són només una petita mostra del que succeeix en un local que funciona de manera molt diferent a com s’espera ho faci el d’una instal·lació esportiva municipal    

.

11.- Canvi de govern, nova situació, denegació del canvi de concessionari 

Les eleccions el mes de maig i el canvi de govern subsegüent (15 de juny) permeten al nou govern de CiU estudiar la situació i comprovar el desconcert existent entre els usuaris.

Després de mantenir també algunes reunions amb el concessionari que serveixen de ben poc davant les seves desorbitades pretensions, el dia 30 de juliol, la Junta de Govern, pren l’acord de denegar el canvi de la concessió que s’havia demanat al gener-febrer de 2007 i de requerir a la societat Caldesport SCP per a que segueixi gestionant les instal·lacions d’acord amb el Plec de Clàusules vigent. 

La denegació es fa en base l’informe jurídic que entre d’altres consideracions determina que no hi va haver autorització expressa per part de l’Ajuntament, sinó que es va presentar com un fet consumat, amb l’agreujant d’haver dissolt abans la personalitat jurídica de qui tenia adjudicada la concessió.

Tampoc no havia transcorregut la cinquena part del termini de la concessió, fet aquest que la feia inviable, a més d’altres consideracions legals. 

Al mateix temps, un informe de l Gerent de l’Ajuntament, elaborat a petició del Govern, certifica al llarg de 20 pàgines el “greu estat d’abandonament i manca de manteniment de les instal·lacions”, citant explícitament: la gran quantitat de brutícia acumulada a les graderies; els desperfectes en el paviment; el mal estat de les xarxes de les porteries, la manca de manteniment dels espais exteriors, jardinets i accessos; la presència de fongs, òxid i brutícia als vestidors; les obres de manteniment no acabades amb rajoles i panots aixecats i no reposats i els vidres, panys i portes trencades sense reparació durant mesos, entre d’altres. 

Igualment, l’Oficina de Recaptació també informa que la societat  no està al corrent dels pagaments que per contracte ha de portar a terme (deu 6.745 € a 31 de juliol de 2007).  

A més, l’Ajuntament no te constància documental que s’hagi fet la subrogació de la hipoteca sobre la concessió que en el seu moment se li va  autoritzar i en canvi, si consti que no s’està al corrent de pagament (A final d’any, el deute puja més de 12.500 EUR).

Una hipoteca per valor de 180.000 eur que l’Ajuntament va autoritzar en sessió plenària del 7 de juliol de 2004, només tres dies després de la Junta de Govern concedís llicència d’obres i que va registrar l’abstenció del regidor abans esmentat al·legant ell mateix que no podia votar per ser familiar directe d’un membre de la societat. 

.

12.- Agost 2007, tancament unilateral de les instal·lacions,  

El dia 3 d’agost, l’administrador de Caldesport SL presenta un escrit a l’Ajuntament en el qual notifica que  “a partir d’avui, les instal·lacions del gimnàs i del restaurat, romandran tancades fins que aquest Ajuntament es decanti per una solució que ens vagi bé a tots, nosaltres ja hem exposat les nostres (i per escrit), ara entenem que els toca a Vostès també fer-ho per escrit. 

En el mateix escrit es contenen  algunes de les seves peticions: “quedar-nos amb l’explotació del restaurant, renunciar a l’explotació del gimnàs, assumir l’hipoteca vigent, no pagar el cànon de la concessió fins el termini de la concessió que s’haurà de traspassar a Caldesport SL i també, quedar alliberats de qualsevol responsabilitat derivada del gimnàs o del poliesportiu, ja sigui civil o econòmica” 

El tancament  obliga l’Ajuntament a reorganitzar algunes activitats previstes (un campionat internacional d’Aikido passa a celebrar-se al pavelló de S.Vicenç del Montalt)i atendre els usuaris de les instal·lacions que es troben amb les portes tancades malgrat haver satisfet les seves corresponents quotes.  

En concret, el 9 d’agost de 2007 es realitza a la Sala Cultural, una sessió informativa oberta al públic on l’alcalde i els regidors d’esports i serveis públics –J.Arnó, J.Vàzquez i M.Blazquez – expliquen la situació creada, les decisions preses i les expectatives del futur més immediat, anunciant la decisió del govern municipal de procedir al rescat de la concessió.  

.

13.- Reacció del Govern Municipal: expedient de resolució de la concessió 

Efectivament, només tres dies després de l’escrit del concessionari, el Govern Municipal reacciona i el 6 d’agost, l’Alcalde dicta un Decret incoant expedient de resolució del contracte de la concessió per incompliment de les seves obligacions per raó del tancament i deficiències en la gestió i manteniment, i també per haver donat per fet el canvi de la concessió entre dues societats sense el permís de l’Ajuntament. 

No és fins el 29 d’agost que l’administrador de la societat presenta un escrit d’al·legacions en el què bàsicament manifesta la seva oposició a la negativa municipal a possibilitar el canvi de personalitat jurídica del concessionari i aporta com a única prova del que diu, la suposada acceptació “verbal” que en va fer el Govern anterior (paràgraf que ja hem citat anteriorment), arribant a demanar fins i tot un acarament amb els regidors citats i l’alcalde per a demostrar la veracitat de les seves afirmacions. 

També nega que s’hagi cessat en l’explotació del poliesportiu, malgrat l’evidència dels fets i els informes de la Policia Local que certifiquen el tancament durant tot el mes d’agost.   

.

14.- L’Ajuntament, involucrat en el conflicte entre empresa i treballadors  

El 27 d’agost, quatre treballadors de la concessionària formulen reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Ajuntament, com a responsable subsidiari, pel seu acomiadament que consideren nul o improcedent, i el 12 de setembre es el Jutjat Social de Mataró qui notifica que s’ha presentat la demanda dels treballadors contra l’empresa i l’Ajuntament., fixant data pel corresponent judici. 

En la seva petició al jutjat, els demandants especifiquen que l’empresa tenia set treballadors a sou que cuidaven bàsicament de les instal·lacions del gimnàs i “bar musical” i que ho feien per compte de l’empresa Caldesport SCP . Segons diuen, al febrer de 2007, els socis d’aquest empresa van decidir constituir-ne una altra, Caldesport SL amb la finalitat “d’evitar possibles riscos sobre el seu patrimoni personal, sense que cap de les dues empreses ho notifiqués a l’Ajuntament”. 

Així mateix, especifiquen que van ser acomiadats per carta el 2 d’agost de 2007 amb un redactat que els comunicava la decisió “com a conseqüència de la seva actitud que determina la manca d’adaptació a les necessitats de l’empresa” i reconeixent alhora que es tractava d’un acomiadament improcedent raó per la qual els oferien una indemnització de 45 dies de salari per any treballat. 

Òbviament, els acomiadats van considerar insuficient aquesta proposta i van demanar una major indemnització, a més de ser readmesos en els seus llocs de treball.

El judici encara no s’ha celebrat després que s’ajornés en la data inicialment fixada per incompareixença dels socis de Caldesport malgrat haver estat prèviament i correctament convocats.

Els tràmits segueixen i si no hi ha novetat, el judici s’haurà celebrat el 23 de gener de 2008, malgrat constar a l’expedient que durant el mes de desembre no s’ha pogut “notificar” als encausats les diligencies efectuades per no respondre ni en els seus domicilis particulars ni en el de la societat (el propi poliesportiu municipal)   

.

15.- Últims tràmits abans de procedir al rescat de la concessió 

Ara, ja han transcorregut els dos mesos necessaris des de que es va demanar l’informe preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que ha contestat afirmativament a la tesi de l’Ajuntament i ja es pot procedir a la conclusió del procediment mitjançant l’acord plenari que faci efectiu el cessament de la concessió.

 Aquesta situació explica el perquè l’Ajuntament no ha intervingut en les actuacions públiques que ha portat a terme el concessionari durant els darrers mesos, i en especial, durant la Festa Major i també en relació un torneig de patinatge que s’ha celebrat sense que en cap moment es notifiqués a l’Ajuntament ni molt menys es demanés la seva col·laboració. No cal dir l’enorme responsabilitat en què incorrien tant el concessionari com els qui hi han participat a la vista de la situació de precarietat i sense assegurança en que es trobava la concessió. 

Com a colofó, es pot afegir que a data 31 de desembre de 2007, segons certifica l’Oficina de Recaptació, el concessionari te un deute pendent amb l’Ajuntament per valor de 17.117 €. (no paga la concessió des del maig de 2007"

Tweet

 PEDRÍS 44, gen 08.

1.- "Tot el que hi ha Caldes, ho ha fet el PSC !": Ens han fet molta gràcia els persistents intents del PSC per “apropiar-se” tots els mèrits de gairebé tot el que passa a Caldes. Des de l’inici de les obres del passeig cap Arenys (quasi quinze anys després d’anunciar-ho públicament per primera vegada), fins la prevista col·locació de pantalles anti-sorolls al viaducte, passant per les obres de restauració de la Parròquia, el pas sota la N-II a l’Isla i fins i tot l’Hotel Colón”. Tot obres fetes per altres, mentre en canvi no diuen res de les que SI havia de fer l’Ajuntament quan ells manaven i no van ser capaços ni tant sols de començar: reforma del Mercat, accés des de la N-II, Magatzem Brigada a l’antic escorxador, canvi de fanals i del traçat dels cables elèctrics, etc, etc. Cal seguir?

[@more@]

2.- "En dos anys no van fer el Mercat, ara donen presses al Govern de CiU".- Al PSC local l’hi ha entrat les presses per veure fet el projecte de reforma del Mercat Municipal. Ara marquen calendari al Govern Municipal quan ells s’han estat més de dos anys dormint a la palla de la ineficàcia, incapaços de preparar un projecte amb cara i ulls i d’adjudicar-lo a una empresa solvent. Només van ser diligents en penjar uns quants cartells de publicitat, deu dies abans de les eleccions municipals que no servien per res més que per intentar fer-se propaganda electoral. Més be farien callant i observant com de mica en mica, el Govern resol els problemes i deficiències que ells no van solucionar i com les obres, per fi, ja s’han iniciat. 

3.- "Mala educació": Perquè serà que no ens sorprèn la mala educació i el despit incontrolat que manifesten els socialistes locals quan es refereixen a l’alcalde de Caldes amb un despectiu “l’Arnó” !. Tanta demostració de mala educació només pot ser fruit de la seva impotència i del seu tarannà poc democràtic que els impedeix reconèixer el resultat electoral i respectar el perfil institucional de l’alcalde del poble. Us imagineu per un moment el que haguessin dit si a més de no deixar que el Grup de CiU fes la seva feina a l’oposició, nosaltres els haguessin anomenat com “el Freixas”; “el Gonzàlez”, “la Cantenys” o “el Rangel”. Podem o podíem estar en desacord amb el que feien, fins i tot portant la discrepància als jutjats, però mai els hem faltat al respecte a les institucions com ara ells estant fent.

Tweet

PEDRÍS 44, gen 08

Des de l’endemà mateix en que va perdre les eleccions, la reacció principal del PSC ha estat la d’intentar no deixar rastre de les seves malifetes al govern, especialment les referides al malbaratament de fons públics amb finalitats electoralistes. Igualment, els “estrategs” socialistes han pensat que el que calia era distreure l’atenció dels caldencs i s’han dedicat, amb un esforç inaudit, a aixecar continues cortines de fum. La primera i més escandalosa, la de voler fer creure que havien deixat les arques municipals ben plenes, quan la realitat és molt diferent.  

[@more@]

1. Quan el nou govern encara no havia dit ni fet cap manifestació pública sobre els comptes, la seva mala consciència i el temor a que l’auditoria que s’estava fent (encarregada pel govern del PSC)  revelés conclusions poc satisfactòries, es van afanyar a parlar “bona situació” perquè a l’arqueig de caixa del dia del traspàs de govern hi havia 592.569,16 eur.  El que no van dir però és que d’aquesta quantitat, 164.114,60 corresponien a dipòsits intocables de particular, ni van explicar que només dos dies després es va signar la nòmina del personal corresponent al mes de juny –paga doble- per un total de 177.441,44 eur. 

3. Perden tota la seva autoritat moral per criticar despeses actuals del Govern, quan es constata que en el capítol de Publicitat i propaganda que comptava amb un pressupost de 36.000 eur per tot l’any, en només 5 mesos i mig se’n van pagar més de 42.600 (deixant doncs la partida al descobert i amb dèficit). 

4. Recentment insisteixen en el tema de les publicacions. Diguem-ho clar ja d’una vegada. Abans la redacció, disseny i maquetació de la revista “Portada” costava 3.453 euros de mitja; ara costa 1.256 euros (un  63% menys).  Pel que fa la impressió, ara costa 1.318,72 eur (16 pàgines, 4 colors), mentre que abans costava 1.542 (16 pàgines, 2 colors. Si es sumen els dos conceptes queda clar que abans fer una revista costava 4.450 eur, tot inclòs, ara just la meitat, 2.274. I ja que el PSC parla de “contractar als amics”, algú haurà d’explicar algun dia perquè les impressions de les publicacions de l’Ajuntament es feien en una impremta de Súria i no precisament perquè fos més econòmic. 

5. Cal recordar però, que el “Portada” extra que es va repartir just dos dies abans del canvi de govern, a més de representar una clara irregularitat administrativa i una demostració de baixesa moral i ètica, insòlita en democràcia, va costar 6.731,54 eur per tractar-se d’una “edició especial”….. 

6. A aquests costos, cal afegir el de la producció del DVD en què hi havia l’anterior alcalde a la coberta: quasi 12.000 eur. Un DVD, recordem-ho!, pretesament institucional, que s’havia de repartir per promocionar el poble i del qual a l’Ajuntament no en queda ni una còpia, malgrat constar que no s’ha repartit més enllà dels domicilis caldencs just abans de les eleccions. 

7. Això no és tot. La bogeria pre-electoral i la por a perdre els va empènyer a cometre tants excessos que fins i tot van haver de ser advertits per la Junta Electoral. Citem-ne només alguns: 18.000 eur per instal·lar un punt blue-thott “inaugurat a bombo i plateret” malgrat no disposar de pràcticament cap contingut ni manteniment, juntament amb els 12.000 eur que va costar una pagina web que ha resultat inaccessible i obsoleta –segons afirma la pròpia Diputació de Barcelona-, 26.884 eur en la proliferació de “Portades” en els mesos abans de les eleccions i els 11.600 que van costar les banderoles col·locades a corre-cuita al mercat municipal. 

8. Criden especialment l’atenció pel que representen de “disbauxa pressupostària”, dues factures pagades per l’anterior govern. Una, d’11.832 eur, per a redactar un projecte de reforma de l’escola que no compleix els mínims requisits tècnics i una altra d’11.179 eur per pagar 2.500 metres de cable electrònic a la Sala Cultural que, com va dir l’alcalde en el Ple “encara no sabem com hi ha pogut caber”. 

9. El PSC també ha mentit en les xifres sobre alguns dels professionals que treballen a l’Ajuntament, ja que no és cert que l’advocat i l’arquitecte municipal ara cobrin més que abans, sinó que ambdós professionals treballen més hores que els anteriors. Dividint minuta per hores de feina, resulta que el cost de l’arquitecte municipal és de 159 eur/h, mentre que el d’abans costava 184 eur/h. Pel que fa el tema jurídic fins a juny del 2007, el govern del PSC s’havia gastat 42.000 eur (judicis a part) mentre que a la resta de l’any, només se’n han gastat 4.500. Finalment una altra dada: l’advocat anterior facturava més de 2.000 eur al mes, l’actual, no arriba als 1.500. Insistim, processos judicials a part!. 

10. Una cosa que diu el PSC si és certa: s’han adquirit nous equips informàtics i s’ha comprat algun moble que feia falta. I això no ho diu només el Govern sinó que ho demostra la subvenció de més de 17.000 eur que la Generalitat ha concedit i que el govern del PSC va demanar per a “permetre la millora de la gestió interna, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació”.  Si abans es necessitava (ells ho deien i ho diuen al darrer “Opinions”)  perquè ara no?. Vet aquí la seva incoherència … 

11.  En les darreres setmanes hem escoltat com els principals dirigents del PSC de Caldes elogien desmesuradament la “seva capacitat de gestió”, citant els “romanents de Tresoreria” d’anys anteriors, producte, segons ells, de la seva capacitat per aconseguir subvencions (Romanent de Tresoreria, per entendre’ns, són els diners “sobrants” de pressupostos anteriors). Doncs bé, ni això és cert. 

12. La documentació demostra que, efectivament, a principis del 2007  hi havia 210.030 eur de “romanent” provinents no pas de subvencions, sinó de feines i activitats, no fetes, que no és el mateix, com poden ser els ajuts en beques, subvencions a entitats, activitats culturals i altres. Resulta molt evident que si es diu que es farà determina actuació i després no es fa, els diners que no es gasten queden de “romanent” per l’any que ve. Doncs bé, d’aquesta xifra, a 15 de juny, només quedaven 42.000 eur per acabar de passar l’exercici i veure de cobrir tots els dèficits anteriors, la resta, fins els 210 mil, també van ser gastats “ràpidament” durant les setmanes anteriors a les eleccions. 

13. Si a aquesta quantitat d’activitats no fetes, hi afegim l’”altre romanent” és a dir, el de les inversions pressupostades i no executades durant els darrers 4 anys, l’evidència de la ineficàcia de l’anterior govern resulta aclaparadora: Magatzem Brigada (427 mil euros),  Aparcament entrada Caldes (42 mil) i Nou Accés N-II (206 mil), Mercat Municipal (420 mil), Mur carretera S.Vicenç (60 mil), etz. 

14. Els recents debats plenaris, especialment el de l’aprovació de les Ordenances Fiscals pel 2008, han servit per deixar novament en evidència la mala gestió del govern anterior per molt que intentin amagar-ho amb un nou i desesperat atac frontal, propi dels qui encara no han paït el resultat electoral i dels qui es senten atrapats pels seus propis actes, acusant el govern de CiU – “de l’Arnó”, com ells despectivament citen l’Alcalde-, de malgastar el que segons ells “van deixar”. 

15. Des de CiU considerem que aquests exemples i d’altres que podríem citar són clarificadors i suficients per aconsellar prudència als regidors del PSC a l’hora de formular segons quines acusacions cap l’actual govern. Fa pocs dies en mostraven un altre exemple al qualificar les modificacions del pressupost municipal que s’han hagut de fer de “manca de previsió del govern”, oblidant-se una cosa tant òbvia com la de que el pressupost del 2007 el va fer i aprovar el PSC i que segons l’auditoria feta per ells també, les modificacions eren del tot necessàries per acabar correctament l’exercici del 2007 

16. Contràriament al que diuen que diem, des de CiU considerem que no tot el que van fer és dolent o està mal fet. Certament hi ha coses i actuacions correctes i positives, però n’hi ha d’altres que no, especialment les que fan referència a la utilització desmesurada de fons públics per accions de propaganda electoral. 

17. Finalment, només dir que CiU recolza totalment el compromís del Govern Municipal de fer públics els resultats de l’auditoria un cop s’hagin discutit i aprovat en els òrgans competents de l’Ajuntament.  S’acabarà així l’actual procés en que qualsevol manipulació de la realitat sembla possible !!

Tweet

PEDRÍS 44, gen 08

No voldríem pas pensar que s’estan començant a complir els pitjors auguris i ja s’estan portant a terme les amenaces formulades per alguns dels màxims dirigents del PSC local, però el cert és que el Pressupost de la Generalitat pel 2008 no inclou ni un euro de previsió per ajudar Caldes. 

El silenci còmplice dels socialistes locals però fa pensar malament. Al seu web parlen de les “grans” inversions que la Generalitat farà al Maresme, però no en citen cap a Caldes.

[@more@]

El més greu però, no és que ho pretenguin amagar, sinó que també es dediquin a impedir que el Parlament de Catalunya – on conjuntament amb ERC i IC-V tenen majoria- no accepti les esmenes que va presentar el Grup Parlamentari de CiU, a instàncies del Govern Municipal de Caldes per a que es modifiqués el Pressupost de la Generalitat.

En concret, les que es van rebutjar amb els vots del diputats del PSC, ERC i IC-V van ser :

- Construcció d'un Consultori Mèdic…………….. …… 750.000 eur
- Cobriment de la part baixa de la riera ………………. 750.000 eur
- Rehabilitació estructural del Barri "La Isla" ………… 900.000 eur

- Construcció d'un nou CEIP de dues línies ……….   4.000.000 eur

Aquest però no és el primer símptoma de que els socialistes faran l’impossible per intentar que l’Ajuntament fracassi en el seu intent de modernitzar i millorar Caldes. Es dediquen a torpedinar les iniciatives del govern municipal fent un mal ús de les institucions on governen. 

El regidor Gonzàlez ja va “prohibir” a última hora que la Diputació de Barcelona fes el cartell de la “Dormida” de l’estiu passat, trencant així la línia de col·laboració dels darrers anys. També el mateix regidor fa ostentació dels seus contactes amb els Departaments de la Generalitat quan en els plens parla d’obstaculitzar l’actuació que porta a terme el Govern o l’Alcalde, que són els legítims representants del Municipi. 

Com han fet sempre, posen per davant els seus interessos de partit.  Ja els coneixem!.

A tota la província de Barcelona, encara posen d’exemple de política sectària el que van fer que no governaven a Caldes de no concedir ni una subvenció en quatre anys i de no assumir els majors costos de les obres del Camí Ral -que subvencionaven parcialment –, com molt bé encara recorden els veïns. Malgrat això, estem segurs de que no se’n sortiran.

Molts veïns i veïnes de Caldes ja els hi han retirat la confiança i els altres no es deixaran enganyar. Han governat molt anys i ja ens han ensenyat del que són capaços, però lamentablement, també ens han mostrat la cara menys amable d’un govern municipal: la de la prepotència i la incompetència.

Tweet

El conjunt de les obres de restauració ha anat molt bé. L’Església renovada fa patxoca, tant per fora com per dins. Llàstima però que la festa no hagi estat complerta per un conflicte que s’hagués pogut evitar per poc que s’hagués actuat correctament.  

Que al PSC de Caldes hi ha nervis per aquest tema, és una evidència, més després que a la felicitació de Nadal que ha repartit la Parròquia no es citi per res l’Ajuntament sinó que es doni les gràcies per les obres a la Diputació de Barcelona per les teulades i la façana i a la “Comunitat Parroquial” per l’interior. 

D’aquí ve que els hagi entrat “pressa” per intentar treure’s “les puces de sobre” i hagin  volgut fer recaure sobre el nou govern municipal el fracàs de la única acció que realment havien de fer i de la no se’n va sortir

[@more@]

Intent inútil però. De fet, no calen massa paraules per contestar la seva pobre i ridícula acusació. Llegint el seu article del darrer “Opinions· ja es veu clar allò de que “el que mal comença, mal acaba”  o que amb la prepotència com argument no es va enlloc. 

Pareu atenció:

Conveni per restaurar l’Església, signat per J.Rangel i la Parròquia el 28 d’abril de 2004.

Inici de les obres: 9 de gener de 2006, essent alcalde J.M.Freixas.

Canvi d’alcalde: 15 de juny de 2007.

Inauguració de les obres: 8 de setembre 2007 i 13 desembre 2007.

Ridícul: segons ells, qui te la “culpa” de les incidències que han impossibilitat l’acabament de les obres és l’alcalde que menys temps hi ha estat, el que ha arribat quan quasi tot ja estava dat i beneït. 

Menys mal que al final de l’article els traeix el subconscient i diuen que “el govern del PSC va deixar-ho tot preparat per anar al Jutjat per preservar el dret de pas” sense explicar però a que quines eren “les diferències” que van sorgir amb una veïna de la Parròquia, ni perquè els tan “eficaços” i “competents” governants socialistes no van ser capaços de resoldre-les durant els tres anys llargs que van des de la signatura del conveni fins l’entrada de CiU al govern. Això sol constitueix una de les més sonades declaracions d’incompetència que mai s’ha fet: ufff.. quina feinada!!. En tres anys només van aconseguir “deixar-ho preparat per portar-ho al Jutjat”. Deunidó!!. 

CiU ha fet el que ha pogut. Ha procurat intercedir, però el mal ja estava fet. També en aquest tema els tocarà assumir la responsabilitat quan es posi al descobert tota la veritat del que ha passat….

Tweet

Increïble la barra que demostren el redactors dels darrer “Opinions” que tal vegada hauria de canviar el seu nom pel de “Malediccions” ja que no hi ha ni un sol paràgraf que no s’utilitzi per fer-se propaganda o per insultar i atacar –mentint descaradament i tergiversant- l’actual govern de Caldes. 

Són i demostren ser demòcrates de pega: Tenien tan clar que governarien eternament que encara no han assumit que els ciutadans de Caldes els han fet fora del govern per la seva ineficàcia, mala gestió i pràctiques immorals que han avergonyit la majoria demòcrata d’aquest poble durant els darrers anys.

Es pensen que amb l’insult, el menyspreu cap a la institució de la que formen part, i la manipulació de la veritat, aconseguiran distreure l’atenció i eludir la seva responsabilitat, però no se’n sortiran. La rigorositat i les ganes de treballar pel poble presideixen l’Ajuntament per primera vegada en molt temps i això, mica en mica, s’anirà imposant. Mal els pesi.  

I a més, s’aniran posant al descobert totes les proves que demostraran que efectivament durant els darrers anys hi ha hagut mala gestió, ineficàcia, inoperància i malbaratament de fons públics, entre d’altres discutibles actuacions.

[@more@]

Resulta inversemblant i fins i tot grotesc escoltar i llegir frases dels ara opositors socialistes reclamant drets i protagonisme que SI tenen, quan ells s’han passat setze anys, negant-los sistemàticament a la seva oposició. Ara els regidors poden acudir quan volen a l’Ajuntament i se’ls deixa consultar el que demanen, abans, això no era possible, amb excuses administratives o amb denegacions formals. Fins i tot els tribunals van haver d’actuar en varies ocasions per fer possible que els regidors de CiU poguessin fer  el que ara fan els socialistes sense cap problema. 

Faria gracia si no fos un tema seriós, observar com de cop i volta, als regidors socialistes els ha entrat un afany informatiu fins ara desconegut. Mentre governaven mai van explicar el debats plenaris ni les decisions que prenia el Govern, excepte les que els interessava “de cara la galeria”. En aquest darrer exemplar del seu pamflet, la seva descripció de les sessions plenàries ratlla el deliri i barreja deliberadament informació, opinió i desqualificació sense cap mena de pudor ni el més mínim respecte a la veritat. 

Sort tenim ara els caldencs que per decisió del nou govern de CiU, els Plens es retransmeten en directe per Caldetes Ràdio i per primera vegada en molts anys sabem el que de veritat passa i es diu en els Plens.  Ara ja no cal que “ens l’expliquin”, ja els podem seguir per nosaltres mateixos. Ja no calen “intèrprets” ni “guies” que ens diguin el què es va dir i el que no.  Sembla que els regidors socialistes això tampoc ho entenen, ni ho han digerit i fan malament, perquè ara només cal escoltar la gravació del Ple per adonar-se’n del grau de falsedats que conté la seva ridícula manipulació descarada del darrer “Opinions”. 

No perdrem temps en rebatre’ls. És el que pretenen. Només ens cal recomanar als caldens i caldenques que assisteixin als Plens o que els escoltin per ràdio. Tant fàcil com això per fer realitat aquella dita catalana que assegura que “s’atrapa abans un mentider que un coix”

Tweet